• Ofereixen beneficis mediambientals i socioeconòmics, com l’empoderament de la ciutadania o la democratització de l’accés a l’energia.
  • Persegueixen objectius comuns com augmentar la penetració de les energies renovables, millorar l’eficiència energètica i potenciar el rol del ciutadà.

Davant la innegable urgència de la crisi climàtica en la qual ens trobem, la ciutadania ja està conscienciant-se sobre els avantatges i implicacions de l’ús de les energies renovables com a eina per aconseguir la transició energètica. No obstant això, a Espanya encara existeix una gran desinformació respecte al paper actiu que els usuaris poden dur a terme en aquest procés.

És en aquest context què entren en joc les Comunitats Energètiques com a model clau per aconseguir una transició energètica sostenible i justa, com assenyalen des de l’Institut Tecnològic de l’Energia (ITE). Però, què és una comunitat energètica?

Les Comunitats Energètiques són entitats jurídiques basades en la participació voluntària dels seus membres – que poden ser persones físiques, PYMES, cooperatives o autoritats locals- que s’uneixen amb el fi de ser usuaris actius al sistema energètic.

La importància a la transició energètica

La Fundació Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya (IREC) afirma que les Comunitats Energètiques estan cridades a aplanar el camí cap a la transició energètica en la qual ens trobem immersos. Aquesta transició energètica implica un canvi de model energètic. Al model tradicional es produeix un flux unidireccional de l’energia: generació, transport, distribució i, per últim, consum. El model de la Comunitat Energètica presenta un important canvi, ja que els fluxos energètics i econòmics són bidireccionals. Així, impulsen un model de democràcia energètica en què els ciutadans passen a ser subjectes actius i apoderats.

D’aquesta forma, no es tracta només del fet que l’origen de l’energia sigui renovable, sinó que requereix de la participació conscient dels ciutadans. Aquesta és, precisament, la base d’una comunitat energètica: promoure l’ús d’energies renovables d’una manera participativa.

Així, per fer possible la transició energètica, el focus es posarà en diverses línies d’actuació, com les energies netes, les polítiques energètiques, la tecnologia conscient i les millores en termes d’eficiència energètica. Des d’aquest punt de vista, totes les possibilitats que obre el nou paradigma energètic poden ser recollides sota la lògica de les Comunitats Energètiques.

A més, les Comunitats Energètiques contribueixen a l’augment de l’acceptació pública de la implantació de les energies renovables. Un pilar fonamental per a l’atracció d’inversors privats en favor de la transició energètica. La fi de les comunitats energètiques és apoderar al consumidor final, fent-lo partícip de les decisions energètiques. D’aquesta forma, aquest consumidor final, abandona el seu paper passiu en el procés energètic i es converteix en consumidor proactiu.
En definitiva, aquest model de participació col·lectiva al mercat energètic s’adapta perfectament a les necessitats de la transició energètica.

Avantatges económics, socials i mediambientals

Tal com ens assenyalen des de R2M Solution, els beneficis que aporten les Comunitats Energètiques són molt nombroses, tot i que poden variar segons les regions en què es constitueixen i els seus recursos locals, així com les activitats energètiques que es vagin a implantar. Tot i això, a escala genèrica, els avantatges que deriven de les Comunitats Energètiques poden dividir-se en tres àrees principals.

La més evident resulta l’estalvi econòmic a la factura elèctrica de l’usuari final, gràcies a l’energia renovable produïda a la instal·lació d’autoconsum. Aquest avantatge augmentarà exponencialment en aquella comunitat energètica on la instal·lació compti amb un sistema d’emmagatzematge energètic, ja que aquest permetrà l’acumulació d’energia per al seu ús posterior. D’aquesta forma, els membres de les Comunitats Energètiques podran tenir un major poder de decisió sobre la manera en què consumeixen i gestionen la seva energia. A les Comunitats Energètiques, a més, diversos consumidors proactius poden beneficiar-se d’una única instal·lació fotovoltaica. Aquest factor redueix de forma dràstica els anys d’amortització i augmenta la rendibilitat dels sistemes instal·lats.

D’altra banda, les Comunitats Energètiques també contribueixen a la descongestió de les xarxes de distribució, augmentant així l’eficiència del sistema energètic i evitant així noves inversions en actius de xarxa.

En l’àmbit social, aquest model apodera a la població mitjançant la creació d’un ecosistema d’innovació on compartir coneixement. Promou així la sobirania energètica, basant-se en la implementació d’alternatives autogestionades i incrementa la sensibilització mediambiental. A la mateixa vegada, fomenta l’ús dels recursos energètics a escala local, per la qual cosa contribueix a la lluita contra la pobresa energètica, gràcies a la possibilitat d’oferir energia de Km0, cost de la qual serà menor, o fins i tot nul.

Finalment, a escala mediambiental, la normalització de les Comunitats Energètiques fomentarà la generació d’energia renovable gràcies a la seva instal·lació d’autoconsum. En conseqüència, contribuirà a la reducció de gasos contaminants, fent possible – al llarg terme – la descarbonització i la flexibilitat del mercat elèctric.

Tipus de Comunitats Energètiques

A Espanya encara és aviat per parlar de tipus de Comunitats Energètiques, tal com ens han assenyalat des de Endef Solar Solutions. No obstant això, al fixar-nos en les primeres referències que recullen l’Instituto para la Diversificación y el Ahorro de Energia (IDAE) i les realitats presents a Europa, podem pensar en diferents maneres de classificar les Comunitats Energètiques en funció de diferents aspectes.

Segons l’actor o grup d’actors que exercien de consumidors proactius, podem trobar Comunitats Energètiques residencials, o d’autoconsum compartit, establertes entre actors residencials. Aquesta és una de les que permet la regulació nacional en l’actualitat, així com l’intercanvi d’energia entre veïns amb un codi cadastral de base comú i on la instal·lació d’autoconsum s’ubiqui en un mateix lloc.

Similars a aquestes són les comunitats de proximitat, en les quals les instal·lacions compartides no tenen per què estar en un mateix punt, però mai a una distància més gran de 550 metres.

Per altra banda, destaquen les comunitats locals, per les quals encara no existeix una normativa a Espanya. Aquests tipus de Comunitats Energètiques contemplen un ampli ventall de solucions,- tant tecnològiques com organitzatives- en què l’àmbit de pertinença a la comunitat no està acotat geogràficament a un barri, districte o localitat. Un bon exemple d’aquest tipus de comunitat és l’Edinburgh Community Solar o la iniciativa Common Energy d’Estats Units.
Així, tot i que al mercat i la normativa espanyola encara els hi queda camí per recórrer per poder definir clarament els tipus de comunitats energètiques que tindrem, el model clar que s’imposa en altres països és el de les cooperatives per la gestió de la generació d’autoconsum elèctric.

No obstant això, i malgrat els diferents tipus existents, les Comunitats Energètiques persegueixen objectius comuns com augmentar la penetració de les energies renovables, millorar l’ara i l’eficiència energètica i potenciar el rol del ciutadà a la transició energètica.

Els reptes als quals s’enfronten

Malgrat els evidents avantatges que presenten les Comunitats Energètiques, no són pocs els reptes als quals s’han d’afrontar en l’actualitat. La principal barrera que dificulta el seu desenvolupament és de caràcter burocràtic i normatiu.

Des de Ampere Energy destaquen la importància de què s’estructurin normatives i regulacions que permetin, entre altres:

  • La injecció i comercialització en diferents mercats de flexibilitat i balanç.
  • Definir les obligacions de les operadores de distribució.
  • Establir Comunitats Energètiques que no estiguin restringides per la proximitat. Això permetrà l’intercanvi d’energia entre membres de la Comunitat Energètica, independentment del seu punt de connexió a la xarxa elèctrica.

Aquests canvis reguladors, al seu torn, han d’anar acompanyats de desenvolupament tecnològic que habiliti la implementació de les activitats energètiques. En aquest context, la digitalització energètica és un dels principals reptes que s’han d’abordar. És necessari poder trobar solucions tecnològiques que permetin monitorar i gestionar de manera coordinada, eficient i segura els recursos energètics, d’acord amb les característiques i necessitats tant de la comunitat com del seu entorn.

Per últim, s’ha d’abordar els reptes socials. En aquest sentit, és fonamental donar difusió i promoure mecanismes que involucrin activament als ciutadans, des de la creació fins a la posta en marxa de les Comunitats Energètiques.

En definitiva, és necessari el canvi regulador i el desenvolupament de solucions tecnològiques orientades a apropar l’energia al ciutadà, i habilitar la seva participació en el mercat energètic.

Les Comunitats Energètiques, sent un concepte innovador en l’actualitat, compten amb el potencial per la total integració de les energies renovables al sistema energètic, amb la conseqüent reducció d’emissions contaminants que allò implicaria. Gràcies a les seves característiques i innegables avantatges, les Comunitats Energètiques estan cridades a convertir-se en un pilar fonamental al camí que ens porta a la transició energètica.


Font: Instituto Tecnològico de la Energía (ITE), Fundació Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya (IREC), R2M Solutions, Endef Solar Solutions i Ampere Energy.