En els darrers cinc anys, l’Estat espanyol s’ha convertit en un dels principals pols d’atracció per a les grans companyies energètiques europees que busquen invertir en renovables. Venen sabedores del potencial que l’energia eòlica i la solar, en plena eclosió, els hi pot oferir. Captivats pels cants de sirena de les suculentes taxes de retorn, els gegants energètics de països com França, Itàlia, Alemanya o Dinamarca ja han començat a expandir-se pel mercat ibèric. Una tendència aquesta de la, diguem-ne, “colonització renovable” generalitzada en tot l’àmbit europeu.
La qüestió de fons és que ningú vol quedar-se sense la seva porció d’un pastís que fa molt bona cara. I és que, tant l’eòlica com la solar, caminen sense crosses, és a dir, sense les subvencions que les van impulsar en els inicis, i les expectatives de creixement són amplíssimes i molt segures. El full de ruta oficial n’és ben clar al respecte: la potència instal·lada d’aerogeneradors es duplicarà d’aquí a 2030 i la de la fotovoltaica es quadruplicarà. És més, les prediccions ja apunten que aquests objectius se superaran aviat i amb escreix.
Terra de vent, sol i mar
Però, per què tothom mira cap aquí, de cop i volta? Que fa sol i bon vent, això tothom ho sap; no és cap secret. Però, a més a més, hi ha molt de terreny sense utilitzar, perfecte per a la instal·lació de parcs eòlics i solars. A això, cal afegir que el vent i el sol dels quals gaudim amb tanta abundància són actius ben tangibles i que generen substanciosos ingressos mensuals. Una oportunitat de negoci així, difícilment se li escapa a ningú.
De fet, fa temps que els inversors europeus entraren en l’eòlica terrestre. Fa menys d’un any, la petrolera italiana Eni comprava una cartera important al fons Azora Capital; es materialitzava així la seva primera inversió en matèria de renovables al territori espanyol. També l’elèctrica escocesa SSE es va fer amb una cartera considerable d’actius eòlics que abans pertanyia a Siemens Gamesa, mentre que la francesa Engie adquiria empreses ja consolidades com Eolia o Sofos Energía.
Però la cosa no acaba aquí. Doncs ha aparegut un innovador i molt prometedor àmbit d’inversió: l’eòlica flotant. I l’Estat espanyol, per la profunditat del fons marí, és l’única alternativa possible per a poder instal·lar aerogeneradors a la mar. Es tracta d’una tecnologia encara en bolquers, però ja n’hi ha qui s’ha postulat per a desenvolupar-la: la companyia danesa Ørsted, una de les energètiques més grans del Vell Continent, conjuntament amb Repsol; la petrolera noruega Equinor, que compta amb un aliat de dins del país, Naturgy; i finalment, Shell amb Capital Energy.
Buscant la independència energètica
Ara bé, el Gobierno central també s’ha adonat de la importància que les fonts d’energia renovable suposen per a la mateixa economia i com aquestes poden ajudar a superar la dependència energètica de la qual l’actual guerra a Ucraïna ens n’ha fet tan conscients. Les energies renovables, des de l’eòlica a l’hidrogen, esdevenen estratègiques per al desenvolupament d’una economia forta i de futur. Després de comprovar que la major part de les compres de megawatts renovables en els darrers mesos han estat protagonitzades per grups estrangers, l’Executiu estudia la conveniència de prendre mesures.
A més, segons apunta l’informe FDI Report 2022, que cada any elabora FDI Intelligence del grup Financial Times, el passat 2021 Espanya va ser el quart país del món que va rebre més projectes “greenfield” de capital estranger. Per darrere, únicament dels Estats Units, Alemanya i Regne Unit. I per davant de potències com la Xina o el Japó.
Per tot això, el Gobierno ja es planteja establir quotes de mercat per a les companyies foranes en el camp energètic, renovables incloses. La idea és crear un sistema de preus de compra màxims als quals puguin accedir les empreses estrangeres. El Gobierno haurà d’autoritzar qualsevol inversió forana que sobrepassi una quota del 10%. I això afectarà molt especialment les renovables, ja que, com hem vist, ara mateix constitueixen el reclam inversor més gran. Caldrà esperar per veure com aquesta possible mesura dibuixa un panorama diferent, o no, del que comença a esbossar-se.
Comentaris recents