- L’evolució favorable, respecte 2019, en la cobertura de la demanda elèctrica per renovables es deu, principalment a l’impacte de la COVID en la indústria.
- Sols l’autoconsum i la biomassa tèrmica avancen en capacitat de generació, però es constata la insuficiència per fer una transició energètica.
- El PROENCAT 2050 posa de manifest que el cost de les infraestructures de generació de la transició energètica a Catalunya és de més de 51.000 milions d’euros, si s’opta per prioritzar l’eficiència del model o 6.000 milions d’euros més si es prioritza l’emplaçament.
L’Observatori de les Energies Renovables a Catalunya ha presentat el resum executiu de l’informe de situació de 2020 del progrés de la implantació d’energies renovables a Catalunya. Els portaveus de l’Observatori han volgut deixar molt clar què qualsevol anàlisi que es faci respecte a l’evolució comparativa dels indicadors d’evolució de l’any 2020 respecte a l’any anterior han de tenir l’excepcionalitat que es deriva de dues circumstàncies excepcionals, cap d’elles atribuïbles a un avenç en la implantació d’aquestes energies.
D’una banda l’impacte de la COVID 19 que ha suposat, principalment, una inèdita aturada de l’activitat social i econòmica i, per tant també industrial, i que ha repercutit en una important reducció del consum energètic. De l’altra, una meteorologia especialment propicia per a la generació hidroelèctrica. Ambdós factors, junts, obliguen a extremar la prudència de qualsevol anàlisi de les dades relatives a la generació i consum d’energia d’origen renovable.
La demanda elèctrica de Catalunya l’any 2020 ha estat de 43,99 TWh, un 6,5% inferior a la de 2019. Aquesta demanda ha estat coberta principalment per fonts nuclears, seguida pels cicles combinats que han aporta un 11,8% de la demanda, gairebé un 40% menys que l’any anterior i en tercer lloc la hidràulica que hi han aportat un 11,6%, un 47% més que al 2019. Pel que fa a les altres fonts renovables, l’eòlica ha cobert un 5,7% de la demanda, un 16,3% menys que l’any anterior, la fotovoltaica un 0,86% de la demanda, un 7,7% menys que l’any anterior.
L’any 2020 la capacitat de generació elèctrica renovable ha crescut en 4,09 MW (segons REE), molt lluny del que va estimar l’Observatori d’acord amb els objectius del Govern, que havia de ser de 270 MW solars fotovoltaics i 90 MW eòlics. Per l’any 2021, l‘estimació de l’Observatori és de 600 MW fotovoltaics i 400 MW eòlics, xifra ara impossible d’assolir que constata el retard del país en la transició energètica.
Només hi ha dues dades positives destacables, la primera és l’avanç en l’autoconsum, impulsat pel Decret Llei 16/2019, i que suma una potencia nova instal·lada de 49,7 MW, a partir de 2.022 instal·lacions noves. En aquest sentit, val a dir que Catalunya lidera el creixement d’aquesta modalitat de generació a tot l’Estat.
La segona ha estat la instal·lació d’una xifra rècord de gernació per biomassa tèrmica en termes de potència: 65,9 MW. Aquesta potència es concerta, principalment en noves instal·lacions industrials.
En definitiva, l’any 2020 Catalunya cobrí amb recursos aliens el 80,4% (84,1% l’any 2019) de la demanda elèctrica abans de consums per bombament–energia nuclear, combustibles fòssils i electricitat importada—i el 19,6% (15,9% l’any 2019) amb recursos propis: aigua, vent, sol, biomassa, biogàs i residus. Aquesta millora s’ha d’atribuir, per desgràcia, als factors externs assenyalats, l’impacte de la COVID i de la meteorologia.
Aquests dos factors també han estat la causa de la disminució de les emissions de CO2 associades a la generació elèctrica, passant dels 124,4 kg de CO2 per MWh generat el 2019 als 96,3 kg de CO2 el 2020.
El cost de la transició energètica.
L’Observatori apunta en l’informe les dades de l’ICAEN de Prospectiva Energètica de Catalunya, PROENCAT 2050, i que anticipa que la millora de l’eficiència energètica derivada de mesures específiques, de l’electrificació de l’economia i del progrés tècnic, ens permetrà passar d’una demanda energètica de 269 TWh al 2019 a una de 150,75 TWh el 2050, dels quals 120,4 TWh seran elèctrics (un 80%).
La PROENCAT 2050 estima que per cobrir aquesta demanda elèctrica es poden establir dos escenaris, un primer escenari en què es prioritzi l’optimització de la producció renovable, on els criteris d’eficiència de generació siguin més rellevants que els d’ubicació. En aquest escenari, la potència de generació necessària seria de 63 GW, que es repartiria en 29 GW de fotovoltaica sobre terreny, 15,5 GW de fotovoltaica en teulades i espais antropitzats i 18 GW d’eòlica. La inversió necessària, només en infraestructures de generació, per dur a terme la transició energètica segons aquest model és de 51.525 milions d’euros.
El segon escenari prioritza l’ocupació de zones ja alterades per l’activitat humana, i en aquest model s’incrementen en 5,1 els GW de potència de generació necessària a instal·lar per cobrir la demanada elèctrica prevista per 2050 a Catalunya, arribant als 68,1 GW, dels quals 30 corresponen a fotovoltaica sobre terreny, 21,3 GW corresponen a fotovoltaica en sostres i zones antropitzades i 16,8 GW a eòlica. La inversió en infraestructures de generació necessària per implantar renovables en aquest escenari és de 57.210 milions d’euros.
Es constata la impossibilitat d’un escenari basat únicament en implantació en zones alterades, en ambdós casos es tracta de prioritzar més criteri o altre. També és evident que el cost d’optar per un model on l’eficiència de generació queda en un segon terme, és de prop de 6.000 milions d’euros.
Aquest escenari, que des del sector es valora com a realista, posa de manifest l’alt cost econòmic de la transició energètica de més de 50.000 milions d’euros, només en infraestructures de generació en el millor dels casos, i fa palès que caldrà una estreta col·laboració entre el sector públic i el sector privat, per poder assolir el repte.
Sense el sector, la transició energètica no és possible.
Els membres de l’Observatori de les energies renovables de Catalunya, a més de l’informe, han redactat un document de posicionament que han fet arribar als màxims responsables del Govern en el desplegament de les energies renovables i al president, on constaten que sense una participació directa del sector en el procés de definició de les polítiques i dels models de transició energètica, així com en la seva materialització, no serà possible fer-la efectiva.
Per l’Observatori, la situació d’emergència climàtica és tant greu com indiscutible, i assenyala el consens global sobre el fet que una generalitzada d’energies renovables és imprescindible en qualsevol estratègia de lluita contra en canvi climàtic.
Així mateix, consideren que és perillós focalitzar els objectius d’implantació d’energies renovables en l’horitzó de l’any 2050 i què és imprescindible prioritzar els objectius de 2030, establint fites clares d’implantació de renovables d’acord amb uns objectius precisos i ben definits, amb el compromís que Catalunya assoleixi la sobirania energètica.
Assenyalen que seria d’una gran irresponsabilitat qualsevol actuació, política o administrativa, que empari o promogui una moratòria a la implantació de renovables a Catalunya, sigui directa o de facto. Des de l’Observatori s’apunta que qualsevol modificació normativa o planificació territorial s’ha de dur a terme sense la necessitat de fer cap moratòria. Des de l’Observatori s’apunta que una aturada implicarà una pèrdua de control i de sobirania respecte als projectes renovables atès què, una part s’agruparan i es tramitaran per via ministerial des de Madrid, i altres es traslladaran a zones veïnes de l’Aragó, com ja està començant a passar.
Comentaris recents